Un estiu en família seguint les traces de l’Astèrix

Per a aquest agost us faig una proposta de viatge en família ben especial: descobrir l’Alvèrnia seguint com a guia les aventures de l’Astèrix i l’Obèlix a “l’escut arvern”. Aquest article va ser publicat el passat mes de març a la revista Viure en família.

Com sempre a gener ja estaven pensant amb les vacances, potser ja venien parlant-ne des de setembre, quan tot just s’acaben les que havien gaudit i pensant amb les següents. Però aquell any era juny i encara no tenien ben bé definit el viatge. A ell li agradava la muntanya i a ella l’aigua i, a més a més, havien de pensar una destinació a la mida de dos fills petits, que aleshores tenien de 7 i 4 anys. Tot plegat, no s’acabaven de posar d’acord. Sí que veien que moltes famílies triaven un destí a gust dels adults, que els fills s’adapten a tot arreu, i amb aquest pensament anaven a l’altra punta del món. Però no els venia de gust aquella opció i creien que era un moment vital per descobrir entorns més propers. Europa, potser.

Qui va triar la destinació va ser el fill gran. A casa mai havien tingut un no per a un llibre. Sempre hi ha alguna ocasió per regalar-lo, comprar-lo, intercanviar-lo o anar-lo a buscar a la biblioteca. I de tots els llibres, a aquell nen el que més li agradaven eren els còmics. I no només era un interès del moment sinó que ja de ben petit, quan encara no llegia, s’inventava les històries mirant els dibuixos de les vinyetes. L’altre fill, que potser no hagués tingut tirada pels llibres si no hagués estat per la devoció del seu germà, es va apuntar al carro de seguida, especialment si li explicaven la història en veu alta. Sigui com sigui, la casa es va anar omplint de llibres i còmics. Van anar a casa dels avis a recuperar els antics Yakari, els Barrufets, els Tintin, els Erik Castel, els Massagran… I, naturalment, l’Astèrix i l’Obèlix. Aquests eren els còmics estrella perquè era molt divertit això que hi hagués un personatge petit i un altre de gros i una poció màgica que els feia ser invencibles per deixar estabornits els pobres legionaris romans.

“Romans? Qui són els romans?” Va ser una de les primeres preguntes del seu fill gran. “I els gals? I encara hi ha un poblet gal?”. “I és veritat que tenen una poció màgica?” … Pregunta rere pregunta els feia desplegar mapes de França i d’Europa, desgranant què era veritat i què era ficció, talment com la perfecta barreja de les històries narrades i dibuixades R. Goscinny & A. Uderzo. I quan va caure l’Escut arvern a les mans dels dos nens, no va haver marxa enrere. El viatge estava decidit. Anirien a Alvèrnia, a una regió volcànica plena de rius i llacs al centre de França.

Verdura amb cansalada

Les primeres descobertes van entrar per l’estómac. “Si hem de viatjar a Alvèrnia, hem de sopar verdura amb cansalada”– van dir els nens. I mai havien vist que mengessin la mongeta tendra amb tant delit. “Saps que haurem de tastar a Alvèrnia que és molt típic? El formatge blau!”– continuaven dient. I només tastar-ne el blau, sinó deleitar-se amb les cinc denominacions d’origen de formatge, visitant granges, veient les diferents races de vaques i l’elaboració d’aquest producte regional. “Del fuet en diuen salsitxa seca!”– I, efectivament, les van veure penjades al supermercat amb aquest nom. Tot plegat, era molt divertit veure les coincidències entre el còmic i el món real.
Després van descobrir el territori. Amb l’excusa d’arribar-se a veure un dolmen, un menhir o pel simple fet que l’Astèrix i l’Obèlix ja s’havien passejat, els nens vinga trotar entre senders, cims volcànics i GRs.  L’escut arvern va esdevenir la guia turística i els fills, portant la batuta: les grutes romanes de Saint Nectaire, pujar cims com el Puy Dome, o visitar el lloc on es cura en Copdegarròtix (la Bourbolle) i, evidentment,  arribar-se a Gargòvia, on passa la major part de la història. Quedava fora de ruta, però davant de la insistència dels petits de casa, la curiositat va poder més. Poc en sabien de la història de França i, tot i que no hi havia cap botiga de “vins i carbons”- però sí cooperatives  vinícoles- i no varen desxifrar si l’accent en aquest llogarret té un deix amb la “x”,  els va quedar clar  que l’Escut arvern era també una font de descoberta viatgera. El plateau de Gargovie és l’escenari d’algunes batalles on els gals varen vèncer els romans. A prop, un museu i excavacions arqueològiques de runes romanes i gal·les delaten la història.

D’aquell viatge la família se’n va endur dos llibres més de record, un de “Romans” i l’altre de “Volcans” i en els següents viatges, varen trobar en els llibres dels seus fills una font d’inspiració per apropar-se al seu món imaginari. Després de l’Alvèrnia, van visitar Còrsega, una escapada a Londres amb els Astèrix sota el braç … I és que un estiu de lectura, també és ple de descobertes.

Aquest any, el fill gran ha demanat “El petit príncep” d’Antoine de Saint-Exupéry. A veure que en treu d’aquest llibre que sota l’aparença d’un llibre per a nens, s’amaga un llibre poètic i de pensament profund.